The Unit (5) | Kumple / Skins (2007-2011) | Deadwood (7)

Llegendes urbanes i minories


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Llegendes urbanes i minories"

Transcripción

1 Llegendes urbanes i minories La llegenda urbana és un dels gitneres més difosos en I'actualitat. El treball presenta un seguit d'exemples de llegendes sobre diferents grups ittnics i insisteix en la necessitat que es reconeguin les particularitats d'aquest gitnere amb el fi d'evitar prejudicis amagats darrere aquestes formes narratives. Traducció: Lluís Calvo The urban legend is currently one of the most widely diffused folklore genres. The study presents a series of examples of legends about different ethnic groups, insisting on the need to recognize the features of the genre in order to avoid the prejudices concealed behind these narrative forms. "Si bé és cert que la vida moderna ha produit el retra'iment d'alguns tipus de contes, perqui. no hi havia les condicions que creaven l'hmbit propici per a la seva narració -la qual es podia allargar diverses hores o nits successives-, amb tot, altres gkneres de la narrativa folklbrica han pres vigor en l'actualitat. ks així que llegendes contemporanies, rumors, anpcdotes, acudits, narrativa personal i histbries sobre víctimes i victimaris, no solament gaudeixen de plena vigi.ncia sinó que han acaparat l'interks dels folkloristes, els quals fins no fa gaire temps, els ignoraven sedu'its per l'atractiu del conte meravellós." (Blache, 1994, phg. 17.) Gary Alan Fine suggereix al comencament del seu llibre Manufacturing Tales que el g?nere narratiu preferit de finals del segle xx són les llegendes urbanes o contemporhniesl. Potser si que sigui una exageració aquesta afirmació, donat que hi ha moltes altres formes narratives dins de l'art verbal. Les nostres vides són plenes d'histbries: de quan érem petits, dels xafardeigs de moda, de la dificultat de trobar pis, de la darrera pel.licula que vam veure, de les vacances, dels fantasmes, d'ovnis... Les converses s'omplen de narratives que s'entrecreuen en diversos gpneres i ens ajuden a fer que la realitat que vivim tingui sentit. Els romancos -entre les composicions en vers- i els contes -entre les narracions en prosa- són els gpneres de l'art verbal que, de forma més sistemitica, s'han estudiat a Espanya. Amb tot, no són, ni de bon tros, els majoritaris en les nostres formes expressives habituals. Una de les formes de l'art verbal que reflecteix, en el nostre entorn acadpmic, una clara descomposició entre el seu Ús per part del "gran públic" i el feble interps que desperta en el "petit públic" (llegiu els especialistes en temes d'art verbal) és la llegenda urbana o contemporinia. Molta gent reconeixerh la histbria de la dona que fa autoestop, puja a un cotxe i just abans d'un revolt perillós li diu al conductor que pari atenció. Tot just després desapareix del cotxe. Depenent de les versions, el conductor s'atura en una caserna de la guirdia civil per explicar el cas, lloc on li mostren una foto d'una dona que va morir en el tombant fa un any, o bé, en les versions nord-americanes, l'autoestopista li

2 dóna una adre~al conductor i quan aquest va a la casa, li diuen que la dona ha mort en un accident en aquest revolt. Aquesta narració, per tant, es pot definir com a llegenda urbana; de fet, és una de les més estudiades i dóna nom al primer llibre de la sprie que va escriure Jan Harold Brunvand sobre el tema: The Vanishing Hitchhiker ( ). Aquesta narrativa ocupa un paper molt important en les nostres interaccions quotidianes i, fins i tot de manera ocasional, arriba a formar part de les notícies (com és el cas de les múltiples histbries sobre els meteorits de gel que van cobrir la nostra geografia a comencaments de l'any 2000). Altres vegades, les llegendes urbanes adquireixen forma de correus electrbnics (vegeu figura l) en els quals, en ocasions, es demana que es trametin molts missatges per tal que un nen pugui ser intervingut quirúrgicament, o bé es diu que Bill Gates regalari un milió de dblars als que envii'n cbpies d'un determinat missatge electrbnic. Cada vegada són més freqüents les alarmes contra virus cibernptics difoses en forma de llegenda urbana. Aquests missatges no donen gaires dades tpcniques sobre el virus, sinó que descriuen de forma truculenta els efectes catastrbfics que té el virus, com "corromp tot el disc dur i es va estenent a tots els ordinadors dels teus amics als quals hagis tramps missatges" i, tot sovint, inclou el cas concret dr"un amic d'un amic." Aquests missatges electrbnics són formes comunicatives que expressen, en la seva majoria, pors davant una societat de consum que es regeix per la tecnologia. Malgrat que és una part integrant de l'art verbal, en el nostre país no hi ha massa estudis sobre el tema, en comparació amb l'extensa bibliografia que hi ha en el món anglosaxó, alemany, francps i italik2 Si bé slha de destacar un article de Josep M. Pujol, tot just es poden esmentar, a més, un parell de referbcies ayllades3 rúnic llibre en castell; dedicat, de manera exclusiva, en castelli a les llegendes urbanes és l'elaborat pels periodistes Antonio Orti i Josep Sampere (2000). Aquests autors no pretenen fer un estudi acadpmic i, malgrat la gran qualitat de l'obra i del seu ampli coneixement bibliogrific internacional, no presenten versions senceres de les llegendes enregistrades en contextos en els quals s'expliquen les llegendes. La seva manera de recollir els textos fou a tra- 1. "I exaggerate little to claim that late twentieth century the contemporary legend is the genre of narrative preference" (Fine, 1992, phg. 1). 2. Entre les col~leccions d'articles sobre el tema, destaquen les de Gillian Bennet i Pau1 Smith (1993 i 1996), els llibres de Jan Harold Brunvand (pater iniciador de l'interks pel tema) (1981, 1984, 1986, 1989, 1993) i l'interessant llibre de Gary Alan Fine, Manufacturing Tales (Fine, 1992) i, en castell;, l'obra editada per la professora argentina Martha Blache (1999). Folklore urbano. Vzgencia de la leyenda y 10s relatos tradicionales. 3. La col~lecció de trenta-quatre llegendes de Lima recollides per José Manuel Pedrosa no inclou cap tipus d'anhlisi, ni referkncies a la forma en quk es van fer les enquestes (Pedrosa, 1999). L'ús del terme "llegenda urbana" en aquest article no es correspon amb la definició del terme de la majoria dels especialistes. Pedrosa (1999, pig. 132) parla del "corpus de creences transmeses en les ciutats de l'actualitat" i inclou exemples com els següents: "El tresor de l'arc de Sant Marti: Deien a Lima que on acabava l'arc de Sant Martí, en el darrer extrem, hi havia un tresor" (133) o "La dent i el ratolí: quan a un nen li queia una dent, la posava en un forat de la paret perquk se l'endugués el RatÓn Pérez, que a canvi li deixava una moneda" (133). En el moment d'incloure aquestes narracions en un article titulat "Una colección de leyendas urbanas de Lima" indica que -per a ei1- qualsevol tipus de llegenda recollida en una ciutat és una llegenda urbana, criteri no compartit per autors com Brunvand o Bennet, per als quals les llegendes contemporhnies o urbanes presenten trets que són un reflex de la societat postindustrial. Eloy Martos NÚñez i Vitor Manuel de Sousa Trinidade, l'any 1997, també van usar en castellh l'expressió "llegenda urbana" d'una forma general, per referir-se al fet que "els rumors passen al paper per mitji de la premsa local, successos, crims, misteris... Es produeixen així nous temes: despersonalització, carhcter anbnim, a l'home que aguaita (lladre, "home del sac"), el mal en forma d'atzar (llegenda urbana difosa a Madrid: la noia fa l'amor amb noi al qual troba en una discoteca, van a l'hotel, i I'endemi desapareix deixant aquest missatge en el mirall: "Benvingut al club de la.sidav) [...] Els accidents són un nou focus de generació de llegendes (el fantasma de l'autopista [sic], la dona que canvii el bitllet de l'avió que després s'estavellh...). La ciutat és un laberint, un espai mític, en quk se superposen plans i activitats [...] És, de vegades, un símbol del mal, del caos. El contrari a llegendes hospitalhries, i més a prop de visions apocalíptiques" (citat a Orti i Sampere, 2000, phg ).

3 vés de qüestionaris que distribu'iren en imbits universitaris, amb la qual cosa es va accedir, com en el cas de la majoria dels estudis fets als EUA, a un sector molt concret de la població. A més, manquen referencies de context, perb torno a dir que I'objectiu dels periodistes no era fer una monografia etnogrifica. A hores d'ara, Josep M. Pujol, dins dels treballs de llinventari del Patrimoni Etnolbgic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, publicari una obra sobre aquesta temitica amb el títol de Benvinguts al Club de la Sida. El tema de les llegendes urbanes s'ha estudiat de manera tan exhaustiva en cercles acadpmics internacionals que, a la fi dels anys vuitanta, es va crear una associació dedicada al seu estudi, la International Society for Contemporary Legend Research, que publica una revista i un butlletí informatiu. La definició de llegenda urbana, com a subtipus de la llegenda, es basa en la concepció tripartida dels generes narratius orals que no és aplicable a totes les cultures. La distinció entre mite, llegenda i conte radica en dif~&ncies entre el que es considera veritable i -. El mite es té per cert, la llegenda s'explica :enent que és certa i el conte és, per la seva tixa definició, fals. Pel que fa a les coordt s espaciotemporals, el mite se situa aban: emps cronolbgic i humi; la llegenda es za en un temps i un espai definit; i en el c 10 s'identifica un espai i un temps concret que sembla que la realitat resta en sus~ in darrer terme, en els mites, almenys un lnatge és un ésser sobrenatural; en les.des són identificables i hi pot haver tant c sobrenaturals com humans, mentre que ; contes, els protagonistes no s'identifiquc b persones concretes (la princesa, la mac, etc.).4 Per tant, la llegenda urbana o cc porinia, a simple vista pot semblar ficilr lefinible com un subtipus de llegenda qu plica en l'actualitat i que incorpora elemer la societat postindustrial. Amb tot, els au1 ~e s'han dedicat al seu estudi han assenya dificultats que planteja arribar a una dc i accep- tada per tots. Gary Allan Fine (1992, pig. 2), després de discutir els problemes que planteja aquest gknere, arriba a la següent conclusió: "Recognizing the impossibility of presenting a fully acceptable definition, and hoping for a plausible one, I propose that a 'contemporary legend' is a narrative that a teller presents to an audience in the context of their relationship. The text is an account of a happening in which the narrator or an immediate personal contact was not directly involved, and is presented as a proposition for belief; it is not always believed by speaker or audience, but it is presented as something that could have occurred and is told as if it happened. These occurrences are notable happenings of the kind that are allegedly 'strange but true'. The content of the narrative involves events that happened in contemporary society and depicts persons, relations, organizations, and institutions that are recognized by narrator and audience to characterize the modern world." Per la seva banda, J. M. Pujol (1986, pig ) les defineix així: "Aquestes histbries [que] circulen com a histbries autentiques especialment (per6 no pas de manera exclusiva) en les converses de la població teenager, i tenen, com les antigues llegendes, una funció psicolbgica implícita: administrar un sa terror preventiu a determinats perills de la vida moderna [...I o posen a ratlla dimonis més tradicionals [...I Juntament amb aquesta 'moralitat', totes les histbries extraordiniries contenen alguna fórmula acreditativa de la seva autenticitat." És d'agrair que, en la seva definició, Pujol inclogui aspectes de la relació entre l'emissor, el missatge i el receptor, com també de les performances. Si s'analitzen les seves paraules, es pot veure que solament assenyala un element formal: la fórmula &autenticitat. Es posa emfasi, per una banda, en les funcions que tenen; i, per l'altra, en el tipus de públic que les practica: els adolescents, encara que matisa que no són exclusives d'ells, amb la qual cosa estic molt d'acord. És més, no crec que entre els adolescents siguin més comunes que entre altres grups, encara que sí en certes situacions que es donen tí-

4 Missatge electr6nic que difon una variant d'una llegenda urbana. picament entre gent d'aquestes edats, com són els focs de campaments -en els quals s'expliquen moltes histbries de por en forma de llegenda urbana- o les "festes de pijames": en aquestes, les nenes comparteixen, tot sovint, moltes llegendes relacionades amb la menstruació i el sexe.' Hi ha hagut molta controvitrsia pel que fa a l'adjectiu que ha d'apargixer al costat de la paraula "llegenda" i no s'ha arribat a cap consens. Mentre que "urbi" fa refer2ncia a l'espai, "contemporaniu6 ho fa al temps, i, amb tot, el concepte de llegenda urbana o contemporhnia mescla les dues, ja que es refereix als relats inserits en la nostra realitat postindustrial. L'associació internacional dedicada al seu estudi va escollir la paraula "contemporbnian perqup remarcava el moment actual en el qual s'expliquen aquestes histbries, mentre que el matis df"urbb" limitaria les llegendes a aquelles explicades en Bmbits urbans o relacionats temiticament amb les grans urbs que, a simple vista, es pot rebutjar. Amb tot, aquells que opten per anomenar-les "urbanes", com Brunvand, ho fan duts per l'acceptació que té aquest terme en la societat en general (i no solament en el món acadsmic). Els periodistes Orti i Sampere van optar per alternar els adjectius "contemporani" i "urbana" perqui: aquest darrer no s'ajusta massa a la realitat ("seria 10 mismo que 'amurallar' la ciudad y negar otros medios de comunicación", pbg. 3 l), i, segons els autors, el primer terme és massa altisonant. Per la seva banda, Pujol, pioner del tema a la península, proposa el terme "histories extraordiniries", encara que el títol del seu article - "Histbries extraordiniries, Ilegendes urbanes" - inclou els dos. Pujol (1986, pbg. 17) diu que treballa amb un gpnere de conversa "que els folkloristes anglosaxons designen amb el nom d'urban legends o urban belief tales, i que jo prefereixo denominar histbries extraordiniries." Ja hem vist que no tots els folkloristes anglosaxons usen el mateix terme i que qualsevol d'ells es pot discutir o qüestionar. Mullen (1995 [1972], pig. 58), per exemple, aposta clarament per l'adjectiu "modern" per- qui: "solament algunes llegendes modernes són urbanes; altres són rurals, universitiries o regionals... per6 el terme 'modem' podria aplicar-se a totes perqup es troben en la circulació oral contemporbnia." La proposta de Pujol d'afegir l'adjectiu "extraordinari" no crec que tingui i:xit perqu?, ateses -en part- les produccions que hi ha en la gran pantalla sobre el tema, l'adjectiu "urbi" est; tenint cada cop més adeptes. La creixent popularitat de les llegendes urbanes en els mitjans de comunicació de masses té el seu reflex en les pel.licules produi'des en els darrers anys que tenen com a tema central aquest: Llegendes Urbanes (Urban Legends) i Llegenda Urbana 2 ( Urban Legend: Final Cut) (2000). La primera ens interessa especialment aquí perqui: comenca amb una classe d'introducció al folklore nord-americi, en la qual s'explica en qui: consisteixen les llegendes urbanes; a partir d'aquest moment, hi ha un seguit d'assassinats seguint el model de &verses llegendes urbanes. L'escenari és Peddleton, un lloc que té la seva prbpia llegenda urbana, ja que fa 25 anys hi va haver una matanca en una de les residencies per a estudiants (vegeu figures 3 i 4). La segona pel-licula es va estrenar a Espanya el 27 dfoctubre de 2000 i té per argument central una peleliculaltesina que fa una estudiant de la Universi- 4. Vegeu el clissic de William Bascon "The Forms of Folklore" publicat originalment l'any Recomano la reedició de I'article en la col~lecció d'assaigs Sacred Narratives, per la intel.ligent introducció del professor Alan Dundes (Bascon, 1984, p&g. 8-9). 5. Sobre les llegendes urbanes entre adolescents, vegeu Dundes (1998) i Florio (1989). 6. A més d'aquests adjectius també s'usa "llegenda moderna". Brunvand recull també els termes: "belief ta- Ie", "corporate legends", "foaftales" Cfriend of a friend tales), "asmuts" (apocryphal stories much told), "urban myths", "nasty legends", "monkey sandwichwes", "ULs" (urban legends), "dead catters", "Mack Sennetts" i "red wagon stories" (citat per Fine, 1995, p&g. 35).

5 Dibuix de Forges que serveix com exemple de la popularització del terme "llegenda urbana" (EI País, )'. Veritable o fals?: Sobre l'obsessió per dicotomies essen cialis tes tat dlalpine sobre llegendes urbanes. Al llarg de l'enregistrament, els membres de l'equip seran assassinats. El tema del documental que enregistra Arny (la protagonista de Llegenda Urbana 2) és el que va passar en la pel-licula anterior, que es presenta, a la seva vegada, com una llegenda urbana sobre un assassí que mata seguint un format de llegendes urbanes: AMY: -... I'm supposed to star shooting my senior thesis film next week, buf I can't seem to come up with a good sto y.,. REESE: -(aper a beat) I know a good sto y. AMY: -(dobtjul, she smiles) Yeah? REESE: -Yeah... it's about a campus serial killer whose murders Are based on "urban legends. " (growing bitter). Eight people get killed, but the prestigious college Manages to cover it up. AMY: -Yeah, I've heard thnf one. Supposedly happened at Pendleton. Zt's un "urban legend", too. És per tant, el simulacre del simulacre convertit en nou tema de llegenda urbana. Diferents nivells de ficció i realitat que es van superposant en un conjunt de llegendes que, a la vegada, són introduits com a tema de conversa entre les noves generacions de tot el món arran de les pel.lícules. El públic reinterpreta aquests nivells de realitatlsimulacre reincorporant temes clissics en el seu imaginari, la qual cosa fa que (com passa en el relat de Borges en qui. es construeix un mapa a escala 1:l i el mapa arriba a prendre més realitat que la mateixa realitat que abasta), es tingui les llegendes recreades en aquestes pel.lícules (que per la seva banda formen una relativament complicada cadena de nivells de simulacre) com el que ha passat en primer lloc. En paraules de Baudrillard (1983), es produeix una inversió de termes i el simulacre és el procés que, en realitat, precedeix la resta. El tema del que és veritat i el que és mentida sempre neix quan s'entaula una conversa sobre llegendes urbanes. El problema és que, encara que els que tracten el tema parteixen de la irrellevincia del criteri de falsedat i veritat per definir el gi.- nere (ja que el que ho defineix se situa en el terreny de la creenqa), a la fi es recorre als esmentats criteris. Per exemple, Ortí i Sampere (2000, pig. 35) diuen, amb relació a l'aparenqa de llegendes urbanes en zones rurals, que si són llocs "en els quals poden arribar noticies 'veritables', ficil ser; que hi penetrin altres de 'falses'. I al llarg del llibre es fa referkncia a les llegendes urbanes com 'mentides notables"'. Ja a principis dels anys setanta, Linda Dégh i Andrew Vázsonyi, en un article sobre la relació entre llegenda i creenqa, discuteixen que no és necessari, per definir el gpnere de les llegendes, ni que la persona que explica cregui que és certa ni que ho cregui el públic, sinó que I'important és que, d'una manera o d'una altra, la credibilitat es faci patent quan s'explica la llegenda. Es dóna per descomptat, per tant, que algú creu que all6 explicat és veritat, encara que aquest algú que comparteix la creenqa no quedi explícitament definit: "It is not necessarily the belief of the narrator or the belief of the receiver-transmitter that we have to consider; rather we must consider, abstractly, so to speak, the belief itself that makes its presence felt in any kind of legend. The legend tells explicity of implicitly almost without exception that its message is or was believed sometime, by someone, somewhere: 'by the neigbor', 'by an old woman', 'by grandfather', 'by somebody', 'by people somewhere elsef, 'long time ogo'. As much as it seems provdent that the personal belief of the participants in the legend process is irrelevant, it also seems to be a rule that general reference to belief is an inherent and the most outstanding feature of the folk legend" (Dégh i Vázsony, 1976, pig. 1 19). El relliscós terreny de les llegendes urbanes

6 Cartell de la peldícula Llegenda Urbana Cartell de la la Llegenda Urbana, 2 afecta de ple el que he anomenat més amunt "I'obsessió per les dicotomies essencialistes". Est2 molt bé que ens expliquin una histbria... perb, va passar o no?... Precisament, el fet de plantejar-se aquesta pregunta mostra que el relat es rep -correctament- com el gknere al qual pertany. Atks que la seva característica més rellevant és la credibilitat, la constatació d'aquesta credibilitat és una de les primeres reaccions que sorgeixen entre el públic al llarg de la performance. Com expliquen Dégh i Vázsonyi, no és estrictament necessari que el relator i el públic ho creguin, sinó que la condició necesshria i suficient de "credibilitat" és que s'entengui que algú la ha tingut per certa. Aquest criteri de credibilitat és diferent del de versemblanca que s'usa en crítica literhria. Ja que un determinat fet pot ser versemblant, per6 mai no pensaríem que algú del nostre entorn ho ha tingut per cert. La credibilitat de la font i del relat té també molta relació amb altres gkneres com els rumors. De fet, les diferkncies entre les llegendes urbanes i els rumors no són fhcils d'establir. Patrick B. Mullen en el seu article "Teoria de la llegenda moderna i el rumor" (1995 [1972], phg. 588) té com a punt de partida que és un error distingir, de manera absoluta, entre el rumor i la llegenda -encara que normalment s'entengui que els rumors no tenen una estructura narrativa tan elaborada-; si bé Alan Dundes, ja el 1965, establia en el relliscós terreny del que és "tradicional", la diferkncia entre ambdós (Dundes, 1965, phg. 427). Per a Mullen "les llegendes són relats simplement convencionalitzats del que fou originhriament un rumorf'; amb tot, crida l'atenció sobre la simplificació que representa establir aquesta línia genealbgica sense més aclariments, ja que hi ha altres característiques involucrades en el procés d'explicar llegendes com "la creenca, l'estil i l'estructura i els elements narratius" (Mullen, 1995 [1972], pag. 59). En aquest assaig, no és la meva intenció analitzar la veritat o la falsedat que hi ha en aquestes llegendes: pararé mes atenció a la forma en quk són construi'des i al seu paper com a vehicle de comunicació per expressar diverses reaccions davant del que és desconegut. És el cas concret de la histbria del microones, que més endavant es presenta, amb la clara funció &adaptar-se a la nova realitat tecnolbgica de l'immigrant. De totes maneres, encara que intenti establir la importancia de tenir en compte les llegendes al marge de la seva "objectiva" falsedat, per donar relleu al fet que qui les explica les té per veritat, és important assenyalar la importhncia social que en certs moments els rumors transformats en llegendes poden arribar a tenir. És el cas concret, per exemple, de les histbries sobre els jesui'tes que repartien caramels enverinats entre els nens abans de la Guerra Ci~il.~ També han tingut, de vegades, repercussions tangibles per a les grans companyies, que han hagut de desmentir públicament aquests rumors transformats en llegendes urbanes. Llegendes urbanes i minories Els grups d'immigrants i altres minories ktniques, de manera freqüent, són objecte de llegendes urbanes que mostren les pors, els estereotips i els prejudicis contra aquests grups. Florence Baer, en 7. Agraeixo a Carmen Menéndez Onrubia i a Carmen Ortiz Garcia el fet de cridar la meva atenció sobre aquest dibuix. 8. L'autor, en aquest article, planteja un diiileg entre la psicologia i la folkloristica a través de les seves respectives teories sobre el rumor i la llegenda.

7 El "gran públic" té en el cinema un dels principals instruments per a la "recreació" o la "creació" de llegendes urbanes. Imatge de la pel.lícula Urban Legends. un detallat article sobre folklore en contra dels refugiats vietnamites a Califbrnia, estudia la Ilegenda urbana que va aparpixer en el poble en el qual ella treballava: es deia que els vietnamites menjaven gossos i, quan un gos molt car desaparegué del barri, es va dir que una famíiia vietnamita se l'havia menjat. En algunes versions, es donaven detalls de com es descobrí la família vietnamita "[...I en entrar a casa seva i trobar bocins del gos pertot arreu" (Baer, 1982, pig. 277). Diversos informants van dir que se n'havien assabentat Ilegint el diari (i, de fet, van apar6ixer diverses noticies en la premsa escrita sobre les acusacions i les investigaci~ns),'~ encara que el normal fou que s"'autentificaren" les histbries dient que "un amic d'un amic" n'havia estat testimoni. Les relacions entre les noticies (tant en premsa escrita com en la televisió) i les llegendes urbanes, es van establir de forma clara en l'anilisi de Baer. En les noticies no es deia explícitament que els fets havien tingut Iloc, sinó que s'explicava, per exemple, que en un ple de l'ajuntament s'havia discutit la inseguretat ciutadana que hi havia davant la possible desaparició de mascotes a mans de població vietnamita. Una lectura ripida de la noticia feia pensar que, de fet, les desaparicions havien tingut Iloc, amb la qual cosa la forma en qui. els mitjans de comunicació van estructurar el seu discurs fou un altre factor més en la ripida difusió del rumor, que en elaborar-se en forma narrativa, va donar peu a moltes variants de la llegenda urbana dels vietnamites que segresten gats i gossos per cruspir-se'ls (Baer, 1982, pig. 278). El rumor arribi a tal extrem que Cirites (l'organització que més s'ocupava dels refugiats de la zona) va treure uns fullets amb fotos de gossos i gats acompanyats de la frase "Els gossos i els gats no es mengen" en anglks, vietnamita, cambotji i laosii (Baer, 1982, pig. 280). Aquesta histbria recorda la llegenda de la parella que va a un restaurant xin& amb un gos, demana que els el guardin i més tard s'adonen que els l'han servit per menjar." Malgrat que les llegendes urbanes sobre minories Ptniques, explicades per persones que no pertanyen a aquests grups, tenen un paper essencial per analitzar la creació d'estereotips, solament he inclbs un exemple d'aquest tipus (la Ilegenda de l'ase en l'ascensor), ja que he preferit presentar les veus dels mateixos protagonistes explicant histbries sobre ells mateixos i sobre altres grups. Entre les histbries amb semblanca de llegenda urbana que he recollit mentre feia treball de camp entre immigrants a Madrid, n'incloc aqui quatre, amb un total de sis versions: la Ilegenda del gos en el microones, la histbria dels filets a la planxa, la llegenda dels restaurants xinesos i la del nadó i la droga. Llegendes que tracten sobre l'adaptació dels immigrants 1. Llegenda del gos en el microones. Versió de Lucho. Lucho és un immigrant dominici de quarantados anys, que és a Madrid des de Aquesta histbria neix arran d'altres anpcdotes sobre la convivcncia de les internes en les cases i la dificultat que suposa de vegades l'adaptació. S'enregistra en el decurs d'una conversa en el locutori telefbnic del qual és amo. "Verdaderamente sucedió esto que es una cosa que es muy paradójica, jte la cuento? [Cristina Sánchez -CS- assenteix] pues habia una chiquita dominicana que vino aqui a trabajar y el perrito se le sali6 afuera, se le ensució de barro, se meti6 al barro. La señora le mandó que lavara el barro del perrito, para que no manchara el suelo y ella bañó el perro, completamente 10 bañó, la señora le regañó porque eran las patitas nomás que tenia que limpiarle, que habia mojado, dice "le secas ahora mismo" y ella rápidamento 10 meti6 al microondas, 10 metió al microondas a secarlo, sac6 el perro de ahi quemado totalmente y le sucedió de verdad. [CS: a qui Ii va succeir?] ES una chica que le dicen Arn-

8 L'arribada d 'una nova immigració a Espanya ha afavorit el naixement de tot un nou ventall de llegendes urbanes. Locutori a Madrid. paro de all6 pero no la conoces y vive en Aravaca todavía, y cuando se apareció ella el mismo dia, por la tardecita con toda su ropa que la sefiora le echó, que 10 contó, pues mira todo el mundo se partia de risa. [CS: qui van fer amb el gos?] El perro murió, el perro tuvieron que tirarlo, enterrarlo, qué sé yo qué hicieron con 61. Pero cuando ella llega y se pone en la peluqueria a contar10 pues... ahora cuando alguien la ve le dice: "Amparo iy el perrito?". "Está en el microondas" es 10 que ella contesta. [CS: I a tu t'ho va explicar ella mateixa?] A mi me 10 contó cuando estaba en la peluqueria que 10 estaba contando que nos moriamos de la risa.12" Aquesta llegenda ha estat recollida en altres paisos des de fa més de trenta anys." També es troba documentada a Barcelona des de l'any 1983, per Josep M. Pujol. Gary Alan Fine menciona prhcticament la mateixa histbria, recollint les variants de la mainadera hippie que posa el nadó en el microones i, a més, també inclou els casos en qui2 s'intenta eixugar un gat. En tots ells, segons Fine, l'animal o el nadó esclaten, la qual cosa per a l'autor "és el resultat d'aquesta ignorhncia col.lectiva. Fer funcionar un forn microones és un equivalent contemporani de la mhgia: De fet, un cadell de gat, gos o un nadó es cuinarien, per6 mai no esclatarien (Fine, 2000 [1992], phg. 174). En el cas de la versió catalana -com també la que s'inclou aqui- no esclata sinó que es rosteix. Mentre que en la versió de Lucho el focus d'atenció és en la treballadora dom2stica i és ella la que troba l'animal dins del microones, la que recull Pujol és explicada des del punt de vista dels senyors de la casa: "El matrimoni se'n va anar al cinema i, en tornar, no va trobar la noia que feia de canguro. Es van espantar una mica, van mirar a l'habitació, no van veure la criatura, van anar buscant per la casa, tampoc no van trobar la noia, i, finalment, no se sap ben bé per que, van entrar a la cuina, i a la cuina van comprovar que la... que al forn hi havia la criatura rostida" (Pujol, 1986, phg. 18). L'explicació per al crimlequivocació també varia, ja que en Pujol és fruit de 1'6s de drogues per part de la cangur, mentre que en la histbria de Lucho, és provocat per l'ordre de la "senyora": "le secas ahora mismo". 2. Histbria dels filets a la planxa. Versió de Ladys. Ladys té vint-i-nou anys, és dominicana i és a Madrid des de Durant diversos dies ens hem reunit per tal que m'expliqués la seva experiencia a Espanya. Uns moments abans del text que incloc tot seguit li havia preguntat per histbries que hagués escoltat sobre dominicans a Espanya o sobre espanyols. La seva histbria comenqa així: "Porque también tengo una historia en España muy larga y muy cosa de reir. Al principio de venir aqui, yo hasta 10s filetes a la plancha 10s planchaba con la tabla y la plancha. [rialles] Porque no me 10 sabían explicar. La señora me llamó un dia por telefono "que vaya haciendo 9. Manuel Delgado parla d'aquestes histbries en el seu llibre La ira sagrada (1992, phg. 38). Agraeixo a Carmen Ortiz aquesta referencia. 10. Mullen assenyala els diaris com una part important del procés de transmissió i divulgació de les llegendes urbanes (Mullen, 1995 [1972], phg ). És curiós que, contrhriament, l'aparició d'una noticia escrita en la premsa es prengui, de manera automhtica, com a prova irrefutable de la seva veracitat. 11. Una variant d'aquesta llegenda va aparkixer incorporada en un dels episodis d'ally MacBeal, serie televisa emesa pel canal espanyol de televisió Tele5, quan duen la mascota-granota "Bizcochito" a un restaurant xines i, per un malentes, els la serveixen per sopar. 12. Cinta T6:1/9/ Vegeu l'article de Fish (1971) "The Hippie Baby- Sitter".

9 unos filetes a la plancha" y yo no sabia 10 que eran filetes a la plancha y cogi la tabla de la plancha de abajo donde est6 el cuartico de la plancha, subi la tabla, puse 10s filetes uno detrás del otro y puse la tabla (sic) a calentar. Si no llega el jefe en ese momento yo estuviera muerta porque me hubiera matao la plancha con to' y filete y to'. Me puse ahi y digo yo: "bueno, plancho de un glope toda esa fila, luego le doy la vuelta y 10 plancho del otro lao". Cuando ya iba yo con... mira Cristina, ese hombre, mira, yo me di un golpe en la frente, se me puso asi la frente de hinchada, porque ese... tiró el maletin que traia en la mano; 10 tiró al suelo y se tiró contra mi y 61 también se dio otro golpe en la frente, porque ya, justo cuando yo iba con mi... con un arte que tenia yo pa' planchar todos mis filetes que tenia ahi con, jay! [rialles] Cristina, la vida mia es una vida de, de... que a cualquiera yo 10 cuento... S sabe mi hermana I...]. El jefe la llamó. De una vez le dijo: "Mayra, usted nunca le ha explicado a su hermana... saben que esta es una vida distinta", porque se cabre6 muchisimo y también puso verde a su mujer porque 61 sabia que era mi inocencia, que yo era inocente, que yo no sabia 10 que era filete a la plancha, en mi vida he planchao un filete. Yo 10 Gnico que he planchao ha sido ropa y me llama una señora por teléfono y me dice que vaya haciendo unos filetes a la plancha... si ella me dice -que le dij e yo al j e- fe-si ella me dice que ponga una sartén en el fuego y que le eche un poquitito de aceite y que le dé vuelta y vuelta a 10s filetes, yo 10 hago bien, pero na mas me dijo que le vaya haciéndole unos filetes a la plancha. Pues yo me bajé pa'bajo subi mi tabla, la abri y puse, Cristina, un filete aqui, uno aqui, otro aqui, aqui [mentrestant, pica de mans alternant el palmell i el dors de la mb] y le eché su salsita y ya iba yo a pasarle la plancha y digo yo... y me dijo que 10 vaya haciendo cosa que cuando ella vaya lo encuentre calentito, y [no s'enten] que yo puse la plancha que se caliente bien que queden doraditos, dije: "bueno, pues yo le doy un planchazo por un lado y otro por otro, y quedan doraditos" [rialles], ay Cristina. Cuando ese jefe vio que ya yo iba con mi arte a darle a la plancha, 10s filetes medio mojaos era pa' que me coma la corriente [CS: No vaig arribar a posar-la...] porque el señor tiró toda la cosa y se tiró hacia mi y yo sin saber le digo "Ay, señor, me mató, ay me mató ese señor, ay yo no le hecho a usted nada y usted me ha matao" y sale [en veu baixa] "te he salvado la vida, Ladys. Cóm0 se te ocurre planchar 10s filetes?" digo yo "porque la señora..." y aun asi nerviosa y to' le digo: "la señora me ha dicho que le vaya planchando 10s filetes y yo me parecia rar0 que, que"..., digo yo: "bueno, pero como en España todo es distinto a 10 mejor es que se comen 10s filetes planchaos", Cristina, y me puse a planchar 10s filetes, Cristina, si ese señor no llega, hoy Ladys no estuviera contándote 10 del filete."14 Versió de Lucho. "Otro caso también sucedió haciendo una chica dominicana que es de las primeras que vino. Desconocen hacer qué es 10 que es el filete a la plancha, porque all6 hacer un filete es... no 10 hacen como aqui, all6 cogen el caldero al fuego, echan el aceite, no cuatro o cinco gotas para hacer10 asi a la plancha, sino aceite en abundancia para freir. Y cuando la señora le dice "pa' el niño, un filetito a la plancha, que ya nosotros vamos a comer de la que está en la nevera, pero hazle al niño, pa' que se vaya a acostar, un filetito a la plancha". Agarró el filete... conectó la plancha... y claro, cuando le puso eso al niño, pues sabor no le encontraba y malisimo "si es que no, eso no sirve, está dañado" le dice el niño, "est6 dañado, que no tiene buen sabor" luego viene la madre que 10 prueba y dice "si, hijo, que est6 bueno" y dice la madre "pero qui ha hecho con el filete?". "Si 10 hice a la plancha" y dice "pues vuelva a pasarlo otra vez" Y cuando ya va y 10 pasa asi "con razón mi'ja, a ver, jes que no ha hecho nunca un filete a la plancha?" "Pues eso estoy haciendo". [Rialles i silenci] [CS: qui t'ho va explicar?] ella misma también 10 contó [CS: a qui li va passar?] ésa la conoces, pero de quien le mencione eso, es su enemiga pa' toda la vida."" Lucho em va demanar que no revelés el nom

10 La llegenda urbana esdevé en l'actualitat una poderosa eina d'estratigia comunicativa. Imatge de la pel~lícula Urban Legend 2. de la persona a la qual li havia passat lfanpcdota, perd no és la mateixa de la primera versió. És interessant el fet que s'apropi a la font. És a dir, normalment, el narrador fa que "un amic d'un amic" sigui el protagonista de la histbria, per6 en aquest cas (com en el del gos en el microones) a la persona a la qual li va passar el fet és un amic directe del narrador. En la primera versió s'apropa encara més ja que s'explica en primera persona. No poso en dubte la veracitat de les paraules de Ladys, per6 el fet de trobar una altra versió adjudicada a una altra persona em fa creure que ens trobem davant un interessant cas de llegenda urbana en estat de gestació. La histbria s'explica com ankcdota, per6 -de manera sorprenent- a més de ser part de la col~lecció de narratives personals de Ladys, també és explicada per una altra persona amb detalls molt similars. La mateixa histbria es podria simplificar encara més i passar a un dels acudits "interns" explicats per grups d'irnmigrants sobre ells mateixos.16 De totes maneres, s'han recollit exemples de llegendes urbanes que són explicades, en algunes performances, en primera persona, per fer que el receptor s'involucri més en la histbria, segons diu Fine (1995, p&g. 35) "even to the point of presenting material evidence and naming witnesses". La relació entre el narrador i el seu públic en el moment en qup s'explica la llegenda és un factor decisiu per a la persona gramatical en la qual es decideix explicar la histbria. Llegendes sobre altres grups etnics 3. Llegenda dels restaurants xinesos. Versió de Lucho. "Siempre 10s chinos le meten 10 que decimos "gato por liebre", piden carne asi por ejemplo de ternera y que... envuelta asi con todo 10 que el echan vienen otros tipos de carne que pueden ser de rata o puede ser de gato, o de perro ellos le mezclan todo eso, eso 10 he oido mentar mucho. Siempre cuando voy a ir al chino a comer hay alguien que siempre me salta con eso, que voy a comer rata, o voy a comer gato, o 10 que sea. [Silencz) [CS: qup és el que et diuen exactament?] Si, que me dicen eso, que pa' t6 irte a comer al chino, mejor te vas a comer donde ahi, que en el chino te dan rata, o gat0 un español amigo mia siempre me 10 dice. [CS: t'ho han dit també dominicans?] Hombre 10s dominicanos porque 10 han oido decir y ya 10 comentan igual. A veces que 10 ponen asi como en cachondeo y dicen, vamos al chino a comer rata. [CS: i tot i aixis'hi va?] Si, si, hoy yo fui a comer a un chino, ahora, [...] si porque Milandina no viene hoy, y a veces se le da por traerme la comida ella yo le digo para que no venga tan cargá que no la traiga porque ya pues por 1000 pesetas, por 800 pesetas, como por aquí que da igual y hoy como vine un poquito tarde y sé que ella no iba a venir, pues de una vez de que llegué fui al chino [CS: i ho vas pensar, et va passar pel cap o no?] hombre cuando estaba comiendo si, [CS: qut vas pensar?] a ver que de qué tip0 es esta carne, porque fue ternera con, digamos otra cosa que la ligan que no me gusta a mi, pero iba sacando la carne que supuestamente es de ternera y eso... [CS: t'han explicat un cas concret que va passar? QuP et van dir: "mira el meu cosi o el cosi del meu cosí... "?I No, no eso asi concreto concreto no"." Aquesta llegenda ha estat recollida per tot EUropa; segons Bengt af Iclintberg era un tema de conversa generalitzat a Paris el 197 1, també era 14. Cinta T7:9/9/00. 1 S. Cinta T6:1/9/ Una gran part dels acudits que he escoltat en fer treball de camp amb dominicans a Madrid, té relació amb conflictes semantics que indueixen a error i provoquen situacions cbmiques, per exemple, amb la paraula "pararse". 17. Cinta T6:1/9/00.

11 anés a viure al seu nou allotjament. També aquí es veu la institució impersonal, no com a origen dels problemes, sinó com a benefactora que ve a solucionar-10s: primer l"'autoritatv treu la família gitana i després 1'IVIMA (Institut de lfhabitatge de Madrid) dóna l'habitatge a una altra família. Estratigies comunicatives Entre les diverses estrategies comunicatives que es desenvolupen en aquestes llegendes em centraré en les actualitzacions i l'autentificació. La versió de la coneguda llegenda del gos en el microones, esmentada -entre altres- per Gary Alan Fine, és freqüent que es posi com a exemple del tipus de llegenda urbana que canalitza les pors davant la societat moderna, que és representada per rnitji dels nous electrodomestics. En el nostre cas, s'afegeix el fet que les noves tecnologies es troben en el país al qual s'ha anat com a immigrant i, per tant, s'afegeix el tema de la societat postindustrial amb el dels canvis culturals com a resultat del moviment migratori. Hi ha un nou capital cultural (en termes de Pierre Bourdieu) que cal incorporarladquirir si es vol ser part de la nova societat. Amparo fou acomiadada per no saber fer servir el microones i la forma narrativa de la llegenda urbana, a més de servir de diversió quan s'explica en grup, s'utilitza també per alligonar els que arriben sobre els canvis als quals s'enfrontaran, incorporant-se com a nou capital cultural. Seria 1bgic pensar que les llegendes explicades amb la finalitat que els immigrants acabats d'arribar s'adaptin a la societat -mal anomenada "d'acollidam- tingueren elements reivindicatius contrahegembnics. Amb tot, en les narracions resten reflectits, sobretot, els suposats errors fets per les treballadores domestiques. Els mitjans de comunicació tot sovint s'esmenten, dins la llegenda; com un mecanisme per donar autoritat, equivalent a la figura retbrica de l'auctoritas. En aquests casos, se substitueixen els savis grecs o el recurs de citar "la tradició", pels diaris, la radio o la televisió. Així, en el nostre exemple del segrest del nen, se cita repetidament la televisió i els diaris com a prova irrefutable de la veracitat de la histbria. D'altra banda, també s'- ha de considerar la importincia d'aquests mitjans amb relació a la difusió de les llegendes urbanes: els mitjans de comunicació de masses tenen molt a veure amb cercles d'interinflukncies que -moltes vegades- no són ficils d'analitzar. Comenca un rumor en la premsa i després se li dóna forma narrativa quan s'explica o els diaris recullen formes narratives (tant orals com escrites) ja en circulació? A més, les pel.lícules exploten motius folklbrics que, a la vegada, tornen a passar a les formes narratives en forma de Iclintberg (1995, pig. 61) ha analitzat amb profunditat la difusió de llegendes urbanes en els diaris, i ha arribat a la conclusió que aquesta difusió es correspon amb els estereotips Ptnics i socials. És interessant contrastar els exemples del primer grup de narracions (la planxa i el microones) amb les llegendes sobre grups etnics considerats com els "altres". En el primer cas, s'usen per entrenar els acabats d'arribar sobre les dificultats d'adaptació als nous costums: "a116, hacer un filete es... no 10 hacen como aquí, a116 cogen el caldero al fuego, echan el aceite, no cuatro o cinco gotas para hacerlo así a la plancha, sino aceite en abundancia para freír" (Lucho, cinta T6); "pero como en España todo es distinto a 10 mejor es que se comen 10s filetes planchaos" (Ladys, cinta T7). De totes maneres, les llegendes sobre restaurants xinesos s'usen per prevenir sobre la manca de sanitat en l'elaboració dels menjars, normalment en contextos performancials en qui? s'ha de decidir on s'ha d'anar a dinar. S'utilitzen, per tant, per evitar de menjar "al chino", encara que es pot donar la volta a la truita i, com diu Lucho, acabar sent una frase feta del tipus: "vamos al chino a comer rata" (Lucho, cinta T6). Les llegendes proliferen quan hi ha un agent desencadenant. Segons Muller, els rumors sorgeixen en situacions de crisi o desastre i aquest autor l'aplica també a les llegendes (65), ja anys abans, Florence H. Ridley recollí la histbria d'un nen 25. Martha Blache, en la introducció al primer volum de Narrativa folklórica (Blache, 1994, pag ), fa un estudi detallat de les relacions entre la narrativa folklbrica i els mitjans de comunicació de masses: des d'historietes (i pel~licules) com Batman o Superman a telenovei.ies, passant pel mercat dels videojocs.

12 blanc a qui ataquen a la sortida d'un bany públic. Depenent de les versions, els atacants són negres o hispans. Segons l'autora, aquesta llegenda apareix, tot sovint, quan hi ha tensions racials i el relat pot remuntar-se al segle v (Ridley, 1967, phg. 361). Tenint en compte els nous escenaris culturals que s'estan desenvolupant a tot Europa i la seva gran diversitat ittnica, és important adonar-se dels trets estilístics de les llegendes urbanes per poder reconitixer aquest tipus de produccions de la cultura expressiva com a primer pas per ser conscients de la manera en quit es potencien els estereotips ittnics. Les llegendes urbanes s'expliquen de la mateixa manera que antigament s'explicaven les llegendes: com si fossin veritat; per aquesta raó, és essencial analitzar i reconitixer aquestes formes folk com a mitjh per comprendre en profunditat els mecanismes narratius que desenvolupem en el nostre art verbal contemporani. Bibliografia BAER, Florence E. (1982) "'Give me... Your Huddled Masses': Anti-Vietnamese Refugee Lore and the 'Image of Limited Good'". Western Folklore 41.4: BAUDRILLARD, Jean (1 993 [1983]) "The Precession of Simulacra". A: A Postmodern Reader. Eds. Joseph Natoli y Linda Hutcheon. Albany: State University of New York Press BASCOM, William (1984 [1965]) "The Forms of Folkore: Prose Narratives". A: Sacred Narratives. Readings in the Theoy of Myth. Ed. Alan Dundes. Berkeley: University of California Press BENNETT, Gillian; SMITH, Paul (1993) Contemporay Legend. A Folklore Bibliography. New York: Garland. BENNETT, Gillian; SMITH, Paul (1996) Contemporay Legend. A Reader. New York: Garland. BLACHE, Martha (ed.) (1994) Narrativa Folklórica. Vol. I. Buenos Aires: Centro Editor de Arnérica Latina. BLACHE, Martha (ed.) (1995) Narrativa Folklórica. Vol. 11. Buenos Aires: FADA. BLACHE, Martha (ed.) (1999) Folklore urbano. Vigencia de la leyenda y 10s relatos tradicionales. Buenos Aires: Ediciones Colihue. BRUNVAND, Jan Harold ( 198 1) The Vanishing Hitchhiker American Urban Legends and Their Meanings. New York, London: Norton. BRUNVAND, Jan Harold (1984) The Choking Doberman and Other nnew)) Urban Legends. New York, London: Norton. BRUNVAND, Jan Harold (1986) The Mexican Pet. New York, London: Norton. BRUNVAND, Jan Harold (1 989) Curses! Broiled Again. The Hottest Urban Legends Going. New York, London: Norton. BRUNVAND, Jan Harold (1993) The Baby Train. And Other Lusty Urban Legends: NewYork, London. DEGH, Linda y Andrew Vázsonyi (1976) "Legend and Belief". A: Folklore Genres. Ed. Dan Ben-Amos. Austin: University of Texas Press DELGADO, Manuel (1992) La ira sagrada. Barcelona: Editorial Humanidades. DÍAZ G. VIANA, Luis (1997) De 10 propio extraño. Oiartzun: Sendoa. DUNDES, Alan (1965) The Study of Folklore. Englewood Cliffs. DUNDES, Alan (1998) "Bloody Mary in the Mirror: A Ritual Reflection of Pre-Pubescent Anxiety". Western Folklore : l FINE, Gary Alan (1979) "Cokelore and Coke Lore: Urban Belief Tales and the Problem of Multiple Origins". Journal of American Folklore 92: FINE, Gary Alan (1979) "Folklore Diffusion Through Interactive Social Networks: Conduits in a Preadolescent Cornmunity". New York Folklore 5: FINE, Gary Alan (1 992) Manufacturing Tales. Sex and Money in Contemporary Legends. ICnoxville: University of Tennessee Press. FiNE, Gary Alan (2000) "ICentucky Fried Rat: Leyendas y sociedad moderna". A: Performance, arte verbal y comunicación: Nuevas perspectivas en 10s estudios de folklore y cultura popular en USA. Ed. Cristina Sánchez Carretero y Dorothy Noyes. Oiartzun: Sendoa FISH, L. ( 197 1) "The hippie baby-sitter". Folklore Forum 6: 151. FLORIO, Rodolfo A. (1989) "'El encuentro con la joven muerta': Un estudio de leyenda urbana entre adolescentes". Revista de Investigaciones Folklóricas 4: ICLINTBERG, Bengt af (1995 [1981]) "Las leyendas modernas migratorias en la tradición oral y en 10s periódicos". A: Narrativa Folklórica. Vol.11. Ed. Martha Blache. Buenos Aires: FADA MULLEN, Patrick B. (1994 [1972]) "Teoria de la leyenda y el rumor". A: Narrativa Folklórica. Vol. I. Ed. Martha Blache. Buenos Aires: Centro Editor de Arnérica Latina ORTÍ, Antonio; SAMPERE, Josep (2000) Leyendas urbanas. Barcelona: Ediciones Martinez Roca. PEDROSA, José Manuel ( 1999) "Una colección de leyendas urbanas de Lima (Perú)". Revista de Folklore 220: PUJOL, Josep M. (1986) "Histbries extraordinhries, llegendes urbanes". Perspectiva Escolar 102: RIDLEY, Florence H. (1967) "A Tale Told Too Often". Western Folklore 26: